dijous, 7 de maig de 2009

Trobada del Club de lectura juvenil-7 de maig

Ahir ens varem trobar els integrants del Club de lectura juvenil. Parlo en nom propi -però crec que puc afirmar- que ens ho varem passar molt bé tots (bé, en realitat totes)

El llibre El Curiós incident del gos a mitjanit va ser l’escollit per comentar. Va tenir una crítica molt positiva per part de totes les components del Club. D’entre les coses que es van dir destaco les següents:

Un llibre diferent i amb un personatge, també, diferent
Una obra amena que dóna a conèixer una mica més la realitat de les persones autistes.
Una obra que no vol ser alliçonadora, però que permet que cadascuna en tregui les seves pròpies
conclusions.

Més endavant varem tenir un “debat” interesantíssim sobre la literatura adreçada al jovent. Les noies del Club van exposar que, sovint, “aquest tipus de literatura era falsa perquè es notava (i molt!) que al darrere hi havia un adult que intentava comportar-se com un adolescent (però que no ho era) i perquè amb l’argument s'intentava transmetre un missatge alliçonador i pedagògic”. És el cas de molts dels llibres de narrativa que tenen com a rerefons temes tals com la sexualitat, la drogoaddicció, la multiculturalitat o el divorci, entre altres.

Les noies del Club van comentar que es notava que al darrere d’aquests temes, de vegades polèmics, “hi havia una línia políticament correcta de fer literatura”. Finalment varen concloure que això en realitat no és literatura perquè, per a elles, la bona literatura ha de deixar espai per volar i que el lector n’extregui les seves conclusions.

Per últim ens varem desitjar un bon d’estiu i varem fer un llistat de suggeriments literaris per a les vacances. Són aquests:

Els homes que no estimaven a les dones de Stieg Larsson
Canción de hielo y fuego de George R.R.Martin
La lladre de llibres de Markus Zusak
El conte número tretze de Diane Setterfield
Cims borrascosos d’Emily Brontë
La societat literària del pastís de pela de patata de Mary Ann Shaffer
Grans esperances de Charles Dickens
Una serie de catastróficas desdichas de Lemony Snicket
Ghostgirl de Tonya Hurley
No i jo de Delphin de Vigan

dimarts, 5 de maig de 2009

El curiós incident del gos a mitjanit de Marck Haddon

Mark Haddon (Northampton, 26 de setembre del 1962) és un escriptor britànic. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat d'Oxford i un cop llicenciat va treballar amb persones amb deficiències físiques i mentals, cosa que el va portar a escriure novel•les per a nens i joves, com la més coneguda The Curious Incident of the Dog in the Nighttime (El curiós incident del gos a mitjanit) del 2003. També s'ha dedicat a la il•lustració, a la pintura i a ensenyar escriptura creativa.



El curiós incident del gos a mitjanit és una novel•la en què hi ha un contingut matemàtic paral•lel a la història. El protagonista és un noi de 15 anys, en Christopher Boone, autista i aficionat a les matemàtiques. El noi, molt obsessionat per posar ordre a la seva vida. ordre que trobarà dins el món de les matemàtiques (cosa que li oferirà seguretat personal).
El relat està escrit en primera persona, per la qual cosa, els lectors són testimonis muts dels raonaments d’en Christopher. La novel•la s’inicia amb la mort d’un gos, fet que, en Christopher comença a investigar, una investigació que trasbalsarà la seva vida. El noi s’enfrontarà als fets amb una tècnica de resolució dels problemes basada en el raonament científic (Navalla d’Ockham, que consisteix a reduir o eliminar els aspectes superflus tal com el mateix Christopher ens recordarà).


L’autor ens relata com funciona el cervell de Christopher. D’aquesta manera se’ns explica que la gent "normal" està tan carregada de tics i manies com les persones que no són considerades “normals”. Per exemple, és absolutament "anormal" que en Christopher no vulgui tastar qualsevol menjar de color marró o groc, però és "normal" que la majoria de les persones estiguin de mal humor quan plou, encara que després es passin la jornada tancats entre quatre parets.
Per últim, com a curiositat, cal dir que els capítols s’enumeren amb els nombres primers (que són els nombres que més agraden a en Christopher) i que la novel•la està farcida de fórmules matemàtiques, dibuixos, símbols, mapes, etc.